Guia de taller · 8 min de lectura

Com calcular un pla de tall de barres minimitzant el desaprofitament

Un mètode pràctic per preparar talls lineals amb disc, retalls i mesures reals abans de portar el material a la serra.

Comença per les dades que condicionen el tall

Un pla de tall no comença posant números en un full. Comença definint el material disponible, les peces necessàries i les restriccions. La longitud comercial, les quantitats, el sentit del tall i l’amplada que consumeix l’eina canvien el resultat.

Reuneix referència, longitud, unitats, material i, si cal, angle. Indica també la longitud nominal: una barra de 6.000 mm i un retall són recursos diferents.

  • Longitud i quantitat de cada peça.
  • Longitud real de les barres disponibles.
  • Disc o material perdut en cada tall.
  • Sobrant mínim que val la pena conservar.

El disc forma part de la mesura

El disc és el material que desapareix en cada passada de la serra. Si surten cinc peces, normalment hi ha quatre separacions entre peces i el tall que deixa anar l’última del retall: cinc discs que han de cabre, no quatre. Ignorar-ho crea un pla que no es pot executar físicament.

El valor depèn del procés i de l’equip. Ha de ser visible i coherent amb l’eina. Els angles també poden canviar la longitud efectiva i l’ordre de treball.

Exemple: una barra de 6.000 mm

Amb quatre peces de 1.200 mm, tres de 850 mm i sis de 420 mm, barres de 6.000 mm i un disc de 3 mm, el pla ha de mostrar les peces i el sobrants recuperable.

El patró següent explica com llegir el resultat; no és l’única combinació possible. La decisió depèn de l’estoc, l’ordre de fabricació i el material.

Dades de l’exemple

Barres disponibles  6.000 mm
Necessitats          1.200 × 4 · 850 × 3 · 420 × 6
Disc                 3 mm per tall
Barra 1              1.200 | 1.200 | 1.200 | 1.200 | 850
Barra 2              850 | 850 | 420 | 420 | 420 | 420 | 420 | 420
Revisar              barres · aprofitament · sobrants

Agrupa peces i compara patrons

L’objectiu és distribuir les peces de manera raonable dins les barres. Posar primer les peces llargues i omplir els espais amb peces curtes ajuda a entendre el problema, però es torna fràgil quan creixen les referències.

Un optimitzador prova combinacions, descarta les que superen la longitud i mostra el resultat barra a barra i peça a peça.

Mesura l’aprofitament sense amagar el sobrant

El percentatge ajuda a comparar, però dos plans poden tenir el mateix valor i deixar resultats molt diferents. Mostra consum, pèrdues, retalls recuperables i nombre de barres obertes.

En una barra de 6.000 mm amb peces de 1.200, 1.200, 850, 850 i 600 mm, les peces sumen 4.700 mm. Amb cinc talls de 3 mm —el cinquè separa l’última peça del retall— queden 1.285 mm sense utilitzar.

Deixa el pla preparat per a qui talla

Cada patró ha de tenir referència, longitud, quantitat i una indicació clara del sobrant. Afegeix lot o ubicació si cal. L’operari ha de poder seguir la seqüència sense reinterpretar l’Excel.

Corte 1D reuneix despiece, càlcul i ordre en un mateix flux amb una versió revisable i desable.